Aquestes últimes 2 setmanes he anat de concerts, que ja feia temps… El cap de setmana passat a les Festes de Primavera de l’Hospi (ja no saben quina excusa donar per muntar festes, mola 
) 3 seguits de Dorian, Love of Lesbian i La Habitación Roja.
No havia vist a cap del tres en directe i no m’han defraudat gens, tot i que Dorian potser es van passar amb la base techno. Van tocar basicament cançons del seu últim disc (El futuro no es de nadie) sense per això oblidar-se de temazos del primer com “Te echamos de menos” i “Solar”.
A continuació Love of Lesbian. Què dir… són uns showmans. Supermans i conills per l’escenari i la seva música “happyflower”. Si no els heu escoltat mai aconseguiu-vos els seus 2 últims discs “Maniobras de Escapismo” i “Cuentos chinos para niños del Japón”. Sobresurten amb diferència dels seus anteriors treballs. Shiwa shiwaa.. uuu uu..!
La Habitación Roja no els coneixia però van estar molt bé. Tenen molt bon ritme. Les proves:
La Habitación Roja – París Ardiendo
La Habitación Roja – Esto no será otra canción de amor
Però ahir va ser el millor: Lori Meyers.
Els vaig començar a escoltar farà cosa d’un mes, quan una amiga em va comentar que tocarien a BCN. Té molt bon gust per la música i em va picar la curiositat i sí sí, no he pogut parar d’escoltar-los durant aquest temps. Pop indie espanyol guitarrero, amb unes lletres molt cuidades i profundes i varietat en l’estil de les cançons. Només que escoltis un parell de cançons te n’adones que valen la pena. Us deixo que els escolteu:
Lori Meyers – Alta Fidelidad
Lori Meyers – Viaje de estudios
El concert va ser a la Sala Apolo i van connectar amb el públic des de bon començament, combinant cançons del seu nou disc “Cronolánea” amb temes anteriors. I quan ja semblava que s’havia acabat… 4 bisos ben parits, acabant amb la gran “Viaje de estudios”. Chapeau! Si és que… ¿porque todo es tan difícil con lo fácil que es?
Ara a descansar les orelles, que m’estic quedant sooord!
Val, ho reconeixo: No, no he sentit, crec, res d’aquests grups. Em sónen alguns però no estic en l’ona “casual actually”. En fin, una cançó que he vist que és de les que escoltes i que és de les meves preferides, preferidíssimes és Read my mind de The Killers… maquíssima!!!!!! I d’aquest grup,per a mi, també està molt bé Reasons unknown i When you were young. Cadascú a parlar del que sap!!! jeje ;p
Casual actually? jeje Sona a pijo-progre, no sé si pendre-m’ho com un complit o q…
A mi també m’agraden molt les cançons de The Killers que has dit. Si no la coneixes escolta també la cançó Mr. Brightside, mítica.
Acabo d’escoltar, i veure el videoclip, de Mr. Brightside. Sí, està molt bé. M’ha agradat molt
Em recorda la peli Moulin Rouge jeje
Wooo! Jo també vaig estar a aquest conecert q es va fer al MEU barri! wowow!