Manel, però que bo!

Però com no els havia sentit abans? Potser perquè han tret el seu primer disc fa quatre dies. Per sort he llegit aquest post i després de tants elogis ho havia de comprovar amb les meves pròpies orelles. Senzillament genials.

Aquests 4 xavals de Barcelona (Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé) van començar aquest projecte anomenat Manel ara fa any i mig, quan es van presentar al concurs de música amateur en català Sona9, on van quedar finalistes. Ara han tret Els Millors Professors Europeus, un disc que ha esgotat les existències en poquíssim temps i que no trigaré gens a comprar (demà mateix si el veig).

I que toquen aquests nanos? Doncs música folk-pop de la que et deixa un somriure estúpid a la cara, amb unes lletres que desprenen ironia, bon humor i, sobretot, originalitat, tot això ben amanit amb banjos, ukeleles, vents… La crítica els compara i hi veu influències de Jaume Sisa, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan o Joan Miquel Oliver (Antònia Font), però el millor serà que escolteu algun dels temes (o tots!) que hi ha per la xarxa i que us en feu una idea.

• mySpace
• la seva maqueta
• Discmedi

Segurament no hi podré anar, però aquest divendres actuen a l’Auditori del Fòrum, dins el festival Primavera Club, a més sembla que tenen un bon directe, i si no escolteu aquesta cançó paròdia (El Bròquil) d’un tema de Shakira amb Alejandro Sanz

Facebook becomes Carallibre

Doncs això, que ja està disponible la versió en català de Facebook. Me l’he posada per veure que tal i de moment no he vist cap cosa rara (ja se sap que a vegades algunes traduccions ‘apesten’ bastant…).

Jo vaig entrar en això del Facebook a principis d’any. No sé ben bé perquè però al principi és un vici això d’anar afegint a la gent que coneixes i t’emportes algunes grates sorpreses al trobar gent a qui havies perdut la pista. Pots anar posant informació al teu perfil al teu gust i decidint que fas públic i a qui (només amics, amics d’amics, gent de les xarxes a les que pertanys, persona a persona, etc.), compartir interessos i passar l’estona amb alguna de les centenars d’aplicacions que pots afegir a la teva pàgina, pujar fotos, videos, enviar missatges, postejar parides, etc.

Sempre he estat reaci a webs 2.0 del pal fotolog, mySpace (¡mis ojoooos!) i llocs de l’estil, però la veritat és que Facebook és còmode, té un bon disseny i pots configurar-lo al teu gust (llàstima que no em paguin per la publi ). Si encara no heu provat cap xarxa social aquesta és una bona per on començar.