Al mercat de Sant Antoni (Manel – La gent normal)

Davant la sorpresa i la indiferència d’alguns (no saben el que es perden), els Manel es van posar a tocar la versió del tema de Pulp – Common People enmig del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, tema que va camí de convertir-se en un dels seus clàssics, sí es que se li pot dir clàssic a una cançó d’un grup que fa a penes un any que volta tocant per aquí.

Aquí la perla, amb comentaris de les senyores que estaven fent la compra inclosos:

I és que els Manel tornaran a Barcelona el 22 de maig a la Sala Apolo en el marc del 20è Festival de la Guitarra, on entre d’altres actuaran Amaral, Roger Mas, Joan Miquel Oliver i el seu ‘Bombón Mallorquín’, Love Of Lesbian presentant el seu nou disc, Iván Ferreiro o Manos de Topo.

I per acabar un d’aquests bombons en solitari de Joan Miquel Oliver, compositor, guitarrista i ideòleg d’Antònia Font i una de les noves cançons de Love Of Lesbian en forma de vídeoclip:

Joan Miquel Oliver – Final Feliç
Love Of Lesbian – Club de fans de John Boy

1999 Love of Lesbian, o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna

Ja ha sortit!

Nou disc dels amants del lesbianisme, amb un subtítol ben original. Després d’haver escoltat les cançons que van penjar al seu mySpace tinc moltes ganes de veure que tal ha quedat el disc en el seu conjunt, que per cert, han penjat sencer al mateix lloc. Ja posats, el podrien posar a Spotify (on per cert avui he vist que han afegit el “Cuentos chinos para niños del Japón“), que se sent molt millor.

Com han explicat aquest matí a RAC1 el Santi Balmes (veu i guitarra) i el Jordi Roig (guitarra), l’àlbum s’estructura com els diferents actes d’una història d’amor que ben bé podria ser també una pel·lícula “semi-biogràfica”. I pel que porto escoltat mentre escric aquest post, puc dir que de moment està a l’alçada dels seus 2 anteriors discs. Que no decaigui aquest resurgiment de la música feta a Catalunya

I per poder veure’ls en directe, la seva llista de propers concerts:

Pròxims concerts

)

26 mar 2009 22:00	LOL en concierto ESGOTADES	Joy Eslava, Madrid
2 abr 2009 21:30	LOL en concierto ESGOTADES	Luz de Gas, Barcelona
18 abr 2009 22:00	Festival VALLADOLIDINDIE	Valladolid
1 mai 2009 20:00	Festival Do Norte	Villagarcía Da Arousa, Pontevedra
9 mai 2009 21:00	Festival de Guitarra	Sala Apolo, Barcelona
22 mai 2009 21:00	LOL in the Wah Wah	València
23 mai 2009 21:00	LOL in the Wah Wah	València

Actualitzo el post per afegir-hi unes quantes ressenyes que he anat trobant:

El Món a RAC1 (cançó en directe inclosa)
Jenesaipop

indiecaciones

Regalets sonors

Tot i estar tan gos aquests dies i anar badallant (més) tot el dia he tret les energies i ganes necessàries per portar-vos aquests regalets.

Un vídeoclip de Franz Ferdinand i un mp3 també de FF. El primer és una interpretació en directe de la cançó dins d’una habitació, i el segón una grabació en directe de bona qualitat oferta per la revista NME.

Franz Ferdinand – What She Came For (Live)

Franz Ferdinand – Ulysses (Live)

PS: no us empatxeu massa

Franz Ferdinand, “more dance than rock”

A favor:
1. Franz Ferdinand
2. Rock
3. Dance
4. L’ambient

En contra:
1. Molt curt!!

Ja m’he tret l’espina que tenia clavada per haver-me perdut un concert seu per emparrat. Dilluns van venir a presentar el seu proper disc a Barcelona, a l’Espai Movistar (que desapareixerà ben aviat per cert, una llastima perquè està força bé com a sala de concerts).

Ja amb el públic a la butxaca des de la primera cançó, una posada en escena simple però efectiva i un directe impecable, van saber mantenir l’ambient del concert intercalant temes nous com Ulysses, Bite Hard o Turn It On, amb els seus hits de sempre, Jaqueline, 40 ft, Take Me Out…, evitant així la saturació (i moltes vegades desconeixement) de cançons noves. I per acabar un bis de quatre cançons, amb This Fire d’acomiadament, per deixar-nos amb bon gust de boca i els braços cansats.

Després de 3 anys sense novetats, sembla que l’espera ha valgut la pena. El seu nou material sona ara més dance que el You Could Have It So Much Better, recuperant més el sintetitzador i l’estil tan propi i característic del seu primer àlbum.

L’única pega? Que hagi durat tan poc, a penes 1h i quart. Temps escàs per un grup que ens pot fer gaudir de la seva música durant força més estona (almenys a mi ).

Uns quants vídeos del concert:
Do You Want To
The Dark Of The Matinée
40 ft / Take Me Out
Ulysses
This Fire

Radiohead – Reckoner

Ha sortit un nou videoclip de Radiohead, del tema Reckoner del seu últim disc In Rainbows.

Tan independents que són ells, Thom Yorke mateix presenta una creació presentada a un concurs d’animació i que al final han convertit en video oficial. Que indie tot! El millor és que el vídeo està curradíssim.

hello
my mind is not functioning at the correct speed at the moment thanks to being in Tokyo
but however and here
is one of my favourite video things that has ever happened
for Reckoner it is, the result of somebody entering a competition to make an animation to one of the tunes on IN RAINbows.
on aniboom. you can scroll down dead air space and find all about it.. but anyway

so we asked them whether it was ok to make it the official one we use as it goes with the song so well. they said yes.

and if you’re like me and find it hard to find videos on televsion any more, or even turn on the television you can watch right here.

ok now im going to fold some clothes.

Indie·Pendent – 4a ronda

Des de dimarts passat que intento publicar la crònica de l’última ronda de l’Indie·Pendent, però un servidor se n’ha anat al festival Rock Werchter i no ha tingut temps, literalment, d’acabar-la, així que ho ventilo ràpid:

Fa uns dies, després de vàries cancel·lacions es va fer la 4a ronda del concurs. El fet que és fes en dimarts i que ja hi hagi gent que ha començat les vacances es va notar en el públic: erem molt poquets, però fidels.

Finalment només van participar 3 dels 4 grups previstos.

• White trousers 4 the summer: estil post-punk i un so molt cuidat. No em va caldre acostumar l’oïda per a que m’agradessin des de bon principi. Una guitarra i bateria contundents, acompanyaven . Podeu trobar cançons completes per descarregar al seu espai a lastfm.
• Malacara: originals com a mínim. Base rítmica pregravada i un bateria que es dedicava a destrossar (sí, va acabar tirant-la per l’escenari) la mitja bateria que tenia amb les baquetes.
• Happy Band of Japan: els guanyadors de la nit. A diferència d’altres grups, han sabut provar coses diferents i obtindre un molt bon resultat, només criticar alguns canvis en les cançons em van semblar una mica bruscs.

Al cap de dos dies es va celebrar la finalíssima, a la sala [2] de l’Apolo, a la que no vaig poder assistir. Els guanyadors: Le Grant.

Posts de les rondes passades: 2, 3, 1-final (Walking with a stranger).

Afro-Indie?

Així se’ls podria classificar… Barreja de sons africans, ritmes ska i melodies pop. Són Vampire Weekend. Un grup novaiorquès aparegut no fa massa (van treure el seu primer i únic disc el gener d’aquest any). Des de llavors han estat rulant pels principals festivals i rebent bones crítiques.

Aquesta va ser la cançó que van triar per als spots del Primavera Sound d’aquest any (el de la noia a la que li van gorrejant de la birra fins que arriba davant l’escenari): A-Punk

No em direu que no són originals com a mínim…

Si teniu l’ocasió de veure’ls no us els perdeu, prometen molt! Pròxima cita el 3 de juliol a les 17:35 al Rock Werchter, espero arribar-hi a temps! I per a la baixa d’última hora (sniff :_( ) prometo fer fotos, videos i de tot

Més info, cançons, lletres i tal als enllaços de sota:
mySpace
web oficial

Indie·Pendent – 3a ronda

Des que he acabat l’últim examen de la carrera que estic molt gos i no hi ha hagut ganes d’escriure, així que us enllaço el comentari de la 3a ronda de l’Indie·Pendent que ha fet la Sara.

Bàsicament d’acord amb ella: tres grups molt diferents i sorprenents (no era un concurs d’indie?, clar que es pot considerar indie qualsevol música feta de forma amateur i sense suport d’una discogràfica…). El millor l’últim, només pels ànims i dedicació que hi posaven es mereixien el vot.

Aviam que ens depara l’edició d’aquest dissabte (’bout 22h). La llista de grups:

• White Trousers for the Summer
• Thomas Aussenac
• Malacara
• Happy Band of Japan

Indie·Pendent – 2a ronda

Ahir a la nit vaig assistir a la segona ronda d’aquest concurs de música indie-alternativa que es fa a la Sala Monasterio i que em va deixar molt bon sabor de boca, gràcies al xupito (o en català correcte: xarrup ) de Jagermeisster que et regalen a l’entrada.

Però a part de xupitos i birres que s’acabaven (es van quedar sense Coronita i Desperados!!) també hi va haver bona música.

Els primers a sortir a l’escenari van ser Le Grant, un quartet de bateria, baix, guitarra i teclats+veu que sonaven a lo Depeche Mode. Veu distorsionada i ritmes popers. Els nervis els van traïcionar i van cometre algun que altre error, una llastima perquè l’estètica la tenien molt cuidada (a destacar el baixista vestit de joventuts hitlerianes, botes negres, camisa grisa i corbata hehe).

A continuació i ja amb el públic més animat van tocar Mood. Rock de sempre amb tocs més punk i lletres fàcils de seguir, per mi el millor grup de la nit i el que es va endur el meu vot. No deixeu d’escoltar Popsicle o 25, al seu mySpace.

Per últim: The Corderoys. Els classificaria com els notes de la nit. Molta posada en escena, amb el cantant i guitarra tocant entre el públic en el tema final i tal. El seu estil em recordava moltíssim a The Fratellis, pop indie ‘facilón’. I suposo que volent mostrar les seves influències van interpretar una versió de Dakota d’Stereophonics. Ara, no estic dient que no tinguin qualitat, simplement falta de perfil propi.

Sembla que el nivell musical local va millorant…

Si voleu més info podeu consultar la plana de BCNWeek i els comentaris que ha fet de la 1a ronda una bona amiga blogger.

Concerts

Aquestes últimes 2 setmanes he anat de concerts, que ja feia temps… El cap de setmana passat a les Festes de Primavera de l’Hospi (ja no saben quina excusa donar per muntar festes, mola ) 3 seguits de Dorian, Love of Lesbian i La Habitación Roja.

No havia vist a cap del tres en directe i no m’han defraudat gens, tot i que Dorian potser es van passar amb la base techno. Van tocar basicament cançons del seu últim disc (El futuro no es de nadie) sense per això oblidar-se de temazos del primer com “Te echamos de menos” i “Solar”.

A continuació Love of Lesbian. Què dir… són uns showmans. Supermans i conills per l’escenari i la seva música “happyflower”. Si no els heu escoltat mai aconseguiu-vos els seus 2 últims discs “Maniobras de Escapismo” i “Cuentos chinos para niños del Japón”. Sobresurten amb diferència dels seus anteriors treballs. Shiwa shiwaa.. uuu uu..!

La Habitación Roja no els coneixia però van estar molt bé. Tenen molt bon ritme. Les proves:
La Habitación Roja – París Ardiendo
La Habitación Roja – Esto no será otra canción de amor

Però ahir va ser el millor: Lori Meyers.
Els vaig començar a escoltar farà cosa d’un mes, quan una amiga em va comentar que tocarien a BCN. Té molt bon gust per la música i em va picar la curiositat i sí sí, no he pogut parar d’escoltar-los durant aquest temps. Pop indie espanyol guitarrero, amb unes lletres molt cuidades i profundes i varietat en l’estil de les cançons. Només que escoltis un parell de cançons te n’adones que valen la pena. Us deixo que els escolteu:
Lori Meyers – Alta Fidelidad
Lori Meyers – Viaje de estudios

El concert va ser a la Sala Apolo i van connectar amb el públic des de bon començament, combinant cançons del seu nou disc “Cronolánea” amb temes anteriors. I quan ja semblava que s’havia acabat… 4 bisos ben parits, acabant amb la gran “Viaje de estudios”. Chapeau! Si és que… ¿porque todo es tan difícil con lo fácil que es?

Ara a descansar les orelles, que m’estic quedant sooord!