Aquests dies estem veient com un estat (Israel) està atacant una part d’un altre (Gaza). La seva excusa és defensar-se de l’amenaça terrorista dels coets de Hamàs. Ara ja no se li diu atac preventiu a això, s’han inventat una nova paraula: defensa preventiva. Té collons. El resultat fins ara són més de 300 morts causades per l’ofensiva jueva i a penes 3 o 4 víctimes en el bàndol que preténen fer veure’ns com els agredits (els bons).
No sé a vosaltres, però a mi tot això em recorda a cert episodi de la història, a conseqüència del qual es va establir la creació d’aquest estat (Israel). Passa que llavors els apartats, exterminats i dolents eren els jueus. Ara les tornes s’han canviat i són ells (els jueus) qui aparten i exterminen.
I ningú mourà un dit per a que no l’acusin d’anti-semita, negacionista de l’holocaust, o nazi directament.
Monty Python ja l’encertava amb una escena que van fer per a una de les meves pel·licules preferides, La Vida de Brian. Aleshores la van eliminar per què trencava el ritme de la pel·lícula, no era prou divertida i s’havia d’escurçar el film. Però van ser profètics en el contingut.
Saludeu l’Otto, el jueu nazi. Hail Leader!
Afegeixo un parell de links de denúncia:
Qu'est-ce que vous dites?