Coldplay (Barcelona – Viva la Vida Tour)

7 09 2009
atenció al detall de la guitarra

atenció al detall de la guitarra

Divendres passat va ser l’esperat concert de Coldplay a Barcelona. La 3a vegada que es planten a la nostra ciutat en un any, després de fer un concert gratuït al que només hi van poder anar uns quants afortunats i d’un directe al Sant Jordi. Ara tocava fer el salt a l’olímp de la ciutat.

Per distreure’ns durant la tarda (i fer-nos dentetes també) ens van portar els The Sunday Drivers (els domingueros :P), un grup de pop-rock de Toledo que no tenia fitxat encara. Gens malament la veritat, podrien ser la barreja entre Vetusta Morla i Lori Meyers però cantant en anglès. Van tocar a penes 1/2 hora però van deixar anar perles com aquesta o aquesta altra.

A continuació, ja amb el sol ponent-se, van arribar els famosíssims però desconeguts per mi, The Flaming Lips. Tot uns showmans: el cantant caminant sobre el públic dins una bola de plàstic gegant, conilletes blanques per l’escenari i confeti, molt confeti! Hits: Do You Realize??, The Yeah Yeah Yeah Song. Ara, part del públic de lo més estúpid, cantant el Viva la Vida mentre encara estaven a l’escenari… ¬¬

I després de l’aperitiu…

noti_v_coldpaly_montjuicUn 0 patatero, pels tècnics de so, lamentable, no es pot cagar-la de forma més espectacular, us veu lluir. Espero pel bé dels assitents a concerts que no us tornin a contractar en la vostra puta vida. Heu sigut capaços de trencar el rotllo de 63.500 persones des de bon començament del concert amb els sorolls i distorsions que sortien pels altaveus cada cop que el grup li donava canya al so. La chapuza ja va ser màxima quan veu deixar sense so tot el cantó dret de l’estadi (sobretot els de la grada, xiulets i crits de no se sent inclosos). I a sobre tampoc veu ser capaços d’arreglar-ho en les 2h que va durar el concert, l’única “solució” que se us va ocórrer va ser abaixar el volum en els moments problemàtics. Patètics. Només us va salvar que el propi Chris Martin sortís a disculpar-se en públic pels problemes de so cap al final del concert.

Però per sort l’actuació del grup, tot i els problemes de so, va ser fantàstica. Ni els amenaçadors núvols que planaven sobre Montjuïc van aconseguir deslluir-lo. La seva confirmació com a grup de grans estadis, unint-se al club dels U2, AC/DC i Bruce Springsteen. Amb una posada en escena espectacular, globus i boles caient sobre el públic, imatges i vídeos envolvents, confeti amb forma de papallona plovent sobre l’estadi i un joc de llums fins i tot epilèptic en alguns moments, van anar desgranant la majoria de cançons del seu nou disc amb maestria i un so molt viu. No es van oblidar tampoc dels seus ja grans clàssics: Yellow, Clocks, In My Place, The Scientist, etc.

125210178570920090904-2487568dn

Es notava que estaven gravant el concert per fer-ne un DVD. Esprints de Chris Martin per l’escenari i les dues plataformes a banda i banda, solos de piano o versions més electròniques i ballables de temes com God Put A Smile Upon Your Face o Talk. Avançat ja el concert, van reaparèixer sobre una plataforma montada al centre de l’estadi, des d’on es van tocar un parell de cançons acústiques, inclòs un emotiu homenatge a Michael Jackson i la seva Billie Jean amb tot l’estadi cantant a coro (de fet tot el concert va ser cantat a coro).

En resum, un concert per no oblidar. Tant pel bo com pel dolent. Aquest estiu he pogut gaudir de dos concertes d’U2 (l’un l’obertura de la gira al Camp Nou i el segon a Chórzow, Polònia) i puc assegurar que l’energia que desprenen els Coldplay igual o superior a la d’U2 (serà l’edat?), això si, en l’apartat tècnic encara han d’aprendre dels grans.

Nota: 10 (grup), 0 (tècnics de so)
Videos: al facebook
Setlist

Anuncis

Accions

Information

2 responses

8 09 2009
Arqueòleg Glamurós

mmm… doncs resulta que aquest concert es gravava en DVD… uups!

9 09 2009
Marietadelullviu

Ostres sí, GRAN concert amb GRAN cagada de so però wenu, Coldplay és bo sí ó si. Tinc ganes de veure què surt de tot això jejejeje…

Per cert, m’he viciat als Sunday Drivers. Estic escoltant els CD’s i mirant les cançons que més m’agraden i realment són molt curiosos, divertits i, que cony! Paranoids JAJAJAJAJAJA!!! Amb això últim, m’identifico una mica JUAS!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: