Salt al buit

28 04 2008

Aquest diumenge he saltat en paracaigudes. 😀

Brutal! No havia viscut res semblant. El moment de saltar ha estat el més impressionant. Mirar cap avall a 4.000 metres d’altura, notant el vent a tota velocitat i llavors… la caiguda. Durant els primers segons en que acceleres l’impressió és fortíssima però la sensació un cop et “calmes” és de llibertat absoluta. Ni pànic, ni por, ni res, només gaudir del moment i les vistes.

De fet esperava estar molt més nerviós a l’avió però en comptes d’això em vaig trobar impacient per saltar. En això hi haurà ajudat el fet que aquest fos el segon intent de saltar (el primer cop feia massa vent) i que quasi en necessitem un tercer perquè justament al arribar ens van dir que feia massa vent. Però al final hi va haver sort. Ja era hora!

A més el meu salt va ser una mica “accidentat” perquè pel que es veu no vaig tirar les cames prou enrere al saltar i vam començar a donar tumbos. Jo clar, pensava que era normal això d’anar donant voltes, fins que ja baixant rectes el monitor m’ho va comentar. I com que era l’últim salt del dia pel meu monitor doncs va proposar-me fer una volta amb el paracaigudes. 🙂 Llastima que el cel no estava tan clar com al matí i a penes es veien les Illes Medes, però va valdre la pena, i anar girant amb el paracaigudes també és algo impressionant.

I pels que pateixin per la sensació del vent a la cara, o l’estrebada que fa el paracaigudes al obrir-se doncs dir-vos que res de res. El vent no molesta, es pot respirar perfectament i l’obertura del paracaigudes és molt suau. No hi ha excuses per no saltar.

En resum, que vull tornar a saltar! És molta pasta però si es dóna el cas ho vull tornar a fer.

Si hi esteu interessats aneu a Skydive Empuriabrava.

Anuncis