Indie·Pendent – 4a ronda

11 07 2008

Des de dimarts passat que intento publicar la crònica de l’última ronda de l’Indie·Pendent, però un servidor se n’ha anat al festival Rock Werchter i no ha tingut temps, literalment, d’acabar-la, així que ho ventilo ràpid:

Fa uns dies, després de vàries cancel·lacions es va fer la 4a ronda del concurs. El fet que és fes en dimarts i que ja hi hagi gent que ha començat les vacances es va notar en el públic: erem molt poquets, però fidels.

Finalment només van participar 3 dels 4 grups previstos.

  • White trousers 4 the summer: estil post-punk i un so molt cuidat. No em va caldre acostumar l’oïda per a que m’agradessin des de bon principi. Una guitarra i bateria contundents, acompanyaven . Podeu trobar cançons completes per descarregar al seu espai a lastfm.
  • Malacara: originals com a mínim. Base rítmica pregravada i un bateria que es dedicava a destrossar (sí, va acabar tirant-la per l’escenari) la mitja bateria que tenia amb les baquetes.
  • Happy Band of Japan: els guanyadors de la nit. A diferència d’altres grups, han sabut provar coses diferents i obtindre un molt bon resultat, només criticar alguns canvis en les cançons em van semblar una mica bruscs.

Al cap de dos dies es va celebrar la finalíssima, a la sala [2] de l’Apolo, a la que no vaig poder assistir. Els guanyadors: Le Grant.

Posts de les rondes passades: 2, 3, 1-final (Walking with a stranger).

Anuncis




Indie·Pendent – 2a ronda

1 06 2008

Pg. Isabel II, 4, BarcelonaAhir a la nit vaig assistir a la segona ronda d’aquest concurs de música indie-alternativa que es fa a la Sala Monasterio i que em va deixar molt bon sabor de boca, gràcies al xupito (o en català correcte: xarrup :P) de Jagermeisster que et regalen a l’entrada.

Però a part de xupitos i birres que s’acabaven (es van quedar sense Coronita i Desperados!!) també hi va haver bona música.

Els primers a sortir a l’escenari van ser Le Grant, un quartet de bateria, baix, guitarra i teclats+veu que sonaven a lo Depeche Mode. Veu distorsionada i ritmes popers. Els nervis els van traïcionar i van cometre algun que altre error, una llastima perquè l’estètica la tenien molt cuidada (a destacar el baixista vestit de joventuts hitlerianes, botes negres, camisa grisa i corbata hehe).

A continuació i ja amb el públic més animat van tocar Mood. Rock de sempre amb tocs més punk i lletres fàcils de seguir, per mi el millor grup de la nit i el que es va endur el meu vot. No deixeu d’escoltar Popsicle o 25, al seu mySpace.

Per últim: The Corderoys. Els classificaria com els notes de la nit. 😛 Molta posada en escena, amb el cantant i guitarra tocant entre el públic en el tema final i tal. El seu estil em recordava moltíssim a The Fratellis, pop indie ‘facilón’. I suposo que volent mostrar les seves influències van interpretar una versió de Dakota d’Stereophonics. Ara, no estic dient que no tinguin qualitat, simplement falta de perfil propi.

Sembla que el nivell musical local va millorant…

Si voleu més info podeu consultar la plana de BCNWeek i els comentaris que ha fet de la 1a ronda una bona amiga blogger.