Coldplay (Barcelona – Viva la Vida Tour)

7 09 2009
atenció al detall de la guitarra

atenció al detall de la guitarra

Divendres passat va ser l’esperat concert de Coldplay a Barcelona. La 3a vegada que es planten a la nostra ciutat en un any, després de fer un concert gratuït al que només hi van poder anar uns quants afortunats i d’un directe al Sant Jordi. Ara tocava fer el salt a l’olímp de la ciutat.

Per distreure’ns durant la tarda (i fer-nos dentetes també) ens van portar els The Sunday Drivers (els domingueros :P), un grup de pop-rock de Toledo que no tenia fitxat encara. Gens malament la veritat, podrien ser la barreja entre Vetusta Morla i Lori Meyers però cantant en anglès. Van tocar a penes 1/2 hora però van deixar anar perles com aquesta o aquesta altra.

A continuació, ja amb el sol ponent-se, van arribar els famosíssims però desconeguts per mi, The Flaming Lips. Tot uns showmans: el cantant caminant sobre el públic dins una bola de plàstic gegant, conilletes blanques per l’escenari i confeti, molt confeti! Hits: Do You Realize??, The Yeah Yeah Yeah Song. Ara, part del públic de lo més estúpid, cantant el Viva la Vida mentre encara estaven a l’escenari… ¬¬

I després de l’aperitiu…

noti_v_coldpaly_montjuicUn 0 patatero, pels tècnics de so, lamentable, no es pot cagar-la de forma més espectacular, us veu lluir. Espero pel bé dels assitents a concerts que no us tornin a contractar en la vostra puta vida. Heu sigut capaços de trencar el rotllo de 63.500 persones des de bon començament del concert amb els sorolls i distorsions que sortien pels altaveus cada cop que el grup li donava canya al so. La chapuza ja va ser màxima quan veu deixar sense so tot el cantó dret de l’estadi (sobretot els de la grada, xiulets i crits de no se sent inclosos). I a sobre tampoc veu ser capaços d’arreglar-ho en les 2h que va durar el concert, l’única “solució” que se us va ocórrer va ser abaixar el volum en els moments problemàtics. Patètics. Només us va salvar que el propi Chris Martin sortís a disculpar-se en públic pels problemes de so cap al final del concert.

Però per sort l’actuació del grup, tot i els problemes de so, va ser fantàstica. Ni els amenaçadors núvols que planaven sobre Montjuïc van aconseguir deslluir-lo. La seva confirmació com a grup de grans estadis, unint-se al club dels U2, AC/DC i Bruce Springsteen. Amb una posada en escena espectacular, globus i boles caient sobre el públic, imatges i vídeos envolvents, confeti amb forma de papallona plovent sobre l’estadi i un joc de llums fins i tot epilèptic en alguns moments, van anar desgranant la majoria de cançons del seu nou disc amb maestria i un so molt viu. No es van oblidar tampoc dels seus ja grans clàssics: Yellow, Clocks, In My Place, The Scientist, etc.

125210178570920090904-2487568dn

Es notava que estaven gravant el concert per fer-ne un DVD. Esprints de Chris Martin per l’escenari i les dues plataformes a banda i banda, solos de piano o versions més electròniques i ballables de temes com God Put A Smile Upon Your Face o Talk. Avançat ja el concert, van reaparèixer sobre una plataforma montada al centre de l’estadi, des d’on es van tocar un parell de cançons acústiques, inclòs un emotiu homenatge a Michael Jackson i la seva Billie Jean amb tot l’estadi cantant a coro (de fet tot el concert va ser cantat a coro).

En resum, un concert per no oblidar. Tant pel bo com pel dolent. Aquest estiu he pogut gaudir de dos concertes d’U2 (l’un l’obertura de la gira al Camp Nou i el segon a Chórzow, Polònia) i puc assegurar que l’energia que desprenen els Coldplay igual o superior a la d’U2 (serà l’edat?), això si, en l’apartat tècnic encara han d’aprendre dels grans.

Nota: 10 (grup), 0 (tècnics de so)
Videos: al facebook
Setlist





Al mercat de Sant Antoni (Manel – La gent normal)

18 04 2009

Davant la sorpresa i la indiferència d’alguns (no saben el que es perden), els Manel es van posar a tocar la versió del tema de Pulp – Common People enmig del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, tema que va camí de convertir-se en un dels seus clàssics, sí es que se li pot dir clàssic a una cançó d’un grup que fa a penes un any que volta tocant per aquí.

Aquí la perla, amb comentaris de les senyores que estaven fent la compra inclosos:

I és que els Manel tornaran a Barcelona el 22 de maig a la Sala Apolo en el marc del 20è Festival de la Guitarra, on entre d’altres actuaran Amaral, Roger Mas, Joan Miquel Oliver i el seu ‘Bombón Mallorquín’, Love Of Lesbian presentant el seu nou disc, Iván Ferreiro o Manos de Topo.

I per acabar un d’aquests bombons en solitari de Joan Miquel Oliver, compositor, guitarrista i ideòleg d’Antònia Font i una de les noves cançons de Love Of Lesbian en forma de vídeoclip:

Joan Miquel Oliver – Final Feliç
Love Of Lesbian – Club de fans de John Boy





Pet Shop Boys – Love etc.

1 04 2009

Mai m’han acabat de convèncer, però aquesta cançó del seu nou disc se m’ha ficat al cap i sembla que no té ganes de marxar-ne, almenys durant una temporada.

A més el vídeoclip és simpàtic:

Escoltar a Spotify: Pet Shop Boys – Love etc (Àlbum: Yes)

I la lletra extranyament familiar:

You need more You need more You need more You need more
You need more You need more You need more You need more
You need more

Boy it’s tough getting on in the world
When the sun doesn’t shine and a boy needs a girl
It’s about getting out of a rut, you need luck
But you’re stuck and you don’t know how, oh

(Don’t have to be) A big bucks Hollywood star
(Don’t have to drive) A super car to get far
(Don’t have to live) A life of power and wealth
(Don’t have to be) Beautiful but it helps
(Don’t have to buy) A house in Beverly Hills
(Don’t have to have) Your daddy paying the bills
(Don’t have to live) A life of power and wealth
(Don’t have to be) Beautiful but it helps

You need more
Than a big blank check to be a lover, or
A Gulfstream jet to fly you door to door
Somewhere chic on another shore

You need more You need more You need more
You need more You need more You need more
You need love
You need love
You need love

Too much of anything
Is never enough
Too much of everything
Is never enough

Boy it’s tough getting on in the world
When the sun doesn’t shine and a boy needs a girl
It’s about getting out of a rut, you need luck
But you’re stuck and you don’t know how, oh

(Don’t have to be) A big bucks Hollywood star
(Don’t have to drive) A super car to get far
(Don’t have to wear) A smile much colder than ice
(Don’t have to be) Beautiful but it’s nice

You need more
Than the Gerhard Richter hangin’ on your wall
A chauffeur-driven limousine on call
To drive your wife and lover to a white tie ball

You need more You need more You need more
You need more You need more You need more
You need love

I believe that we can achieve
The love that we need
I believe, call me naïve
Love is for free

(Don’t have to be) A big bucks Hollywood star
(Don’t have to drive) A super car to get far
(Don’t have to live) A life of power and wealth
(Don’t have to be) Beautiful but it helps
Beautiful but it helps
Beautiful but it helps





1999 Love of Lesbian, o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna

26 03 2009

lol_1999Ja ha sortit!

Nou disc dels amants del lesbianisme, amb un subtítol ben original. Després d’haver escoltat les cançons que van penjar al seu mySpace tinc moltes ganes de veure que tal ha quedat el disc en el seu conjunt, que per cert, han penjat sencer al mateix lloc. 🙂 Ja posats, el podrien posar a Spotify (on per cert avui he vist que han afegit el “Cuentos chinos para niños del Japón“), que se sent molt millor.

Com han explicat aquest matí a RAC1 el Santi Balmes (veu i guitarra) i el Jordi Roig (guitarra), l’àlbum s’estructura com els diferents actes d’una història d’amor que ben bé podria ser també una pel·lícula “semi-biogràfica”. I pel que porto escoltat mentre escric aquest post, puc dir que de moment està a l’alçada dels seus 2 anteriors discs. Que no decaigui aquest resurgiment de la música feta a Catalunya 🙂

I per poder veure’ls en directe, la seva llista de propers concerts:

Pròxims concerts )
26 mar 2009 22:00
LOL en concierto ESGOTADES Joy Eslava, Madrid
2 abr 2009 21:30
LOL en concierto ESGOTADES Luz de Gas, Barcelona
18 abr 2009 22:00
Festival VALLADOLIDINDIE Valladolid
1 mai 2009 20:00
Festival Do Norte Villagarcía Da Arousa, Pontevedra
9 mai 2009 21:00
Festival de Guitarra Sala Apolo, Barcelona
22 mai 2009 21:00
LOL in the Wah Wah València
23 mai 2009 21:00
LOL in the Wah Wah València

Actualitzo el post per afegir-hi unes quantes ressenyes que he anat trobant:

El Món a RAC1 (cançó en directe inclosa)
Jenesaipop
indiecaciones




Manel, però que bo!

10 12 2008

Manel - Els millors professors europeusPerò com no els havia sentit abans? Potser perquè han tret el seu primer disc fa quatre dies. Per sort he llegit aquest post i després de tants elogis ho havia de comprovar amb les meves pròpies orelles. Senzillament genials.

Aquests 4 xavals de Barcelona (Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé) van començar aquest projecte anomenat Manel ara fa any i mig, quan es van presentar al concurs de música amateur en català Sona9, on van quedar finalistes. Ara han tret Els Millors Professors Europeus, un disc que ha esgotat les existències en poquíssim temps i que no trigaré gens a comprar (demà mateix si el veig).

I que toquen aquests nanos? Doncs música folk-pop de la que et deixa un somriure estúpid a la cara, amb unes lletres que desprenen ironia, bon humor i, sobretot, originalitat, tot això ben amanit amb banjos, ukeleles, vents… La crítica els compara i hi veu influències de Jaume Sisa, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan o Joan Miquel Oliver (Antònia Font), però el millor serà que escolteu algun dels temes (o tots!) que hi ha per la xarxa i que us en feu una idea.

Segurament no hi podré anar, però aquest divendres actuen a l’Auditori del Fòrum, dins el festival Primavera Club, a més sembla que tenen un bon directe, i si no escolteu aquesta cançó paròdia (El Bròquil) d’un tema de Shakira amb Alejandro Sanz 😛





Concerts

26 04 2008

Aquestes últimes 2 setmanes he anat de concerts, que ja feia temps… El cap de setmana passat a les Festes de Primavera de l’Hospi (ja no saben quina excusa donar per muntar festes, mola :P) 3 seguits de Dorian, Love of Lesbian i La Habitación Roja.

No havia vist a cap del tres en directe i no m’han defraudat gens, tot i que Dorian potser es van passar amb la base techno. Van tocar basicament cançons del seu últim disc (El futuro no es de nadie) sense per això oblidar-se de temazos del primer com “Te echamos de menos” i “Solar”.

Love of Lesbian - Festes de Primavera l'Hospitalet 2008
A continuació Love of Lesbian. Què dir… són uns showmans. Supermans i conills per l’escenari i la seva música “happyflower”. Si no els heu escoltat mai aconseguiu-vos els seus 2 últims discs “Maniobras de Escapismo” i “Cuentos chinos para niños del Japón”. Sobresurten amb diferència dels seus anteriors treballs. Shiwa shiwaa.. uuu uu..!

La Habitación Roja no els coneixia però van estar molt bé. Tenen molt bon ritme. Les proves:
La Habitación Roja – París Ardiendo
La Habitación Roja – Esto no será otra canción de amor

Lori Meyers - Sala Apolo, Barcelona, 25 d\'abril 2008Però ahir va ser el millor: Lori Meyers.
Els vaig començar a escoltar farà cosa d’un mes, quan una amiga em va comentar que tocarien a BCN. Té molt bon gust per la música i em va picar la curiositat i sí sí, no he pogut parar d’escoltar-los durant aquest temps. Pop indie espanyol guitarrero, amb unes lletres molt cuidades i profundes i varietat en l’estil de les cançons. Només que escoltis un parell de cançons te n’adones que valen la pena. Us deixo que els escolteu:
Lori Meyers – Alta Fidelidad
Lori Meyers – Viaje de estudios

El concert va ser a la Sala Apolo i van connectar amb el públic des de bon començament, combinant cançons del seu nou disc “Cronolánea” amb temes anteriors. I quan ja semblava que s’havia acabat… 4 bisos ben parits, acabant amb la gran “Viaje de estudios”. Chapeau! Si és que… ¿porque todo es tan difícil con lo fácil que es?

Ara a descansar les orelles, que m’estic quedant sooord! 😛